La xaranga N.B.A. Chou´s es va crear fa tres o quatre mil anys en l´antiga
Mesopotàmia, en la confluència dels rius Tigris i Èufrates i on reunits, per
una part, músics de la època (tals com cromornistes, i flautistes de canya)
i per una altra, escribans que transportaven les cançons populars de la
època a tonalitats més fàcils per a tocar en la xaranga.
Ací teniu una relació de obres que donaren inici a la xaranga:
.- Oh! uruc ayúdanos en la guerra.
.- El alimento de los Dioses.
.- Nuestras ofrendas.
.- Por este pan, por este don.
.- Tigris tigris, leonis leonis (versió que ha arribat fins els nostres
dies)
Hem preferit escriure-ho en la nostra llengua perquè els originals
estaven en escriptura cuneiforme i no seria molt fàcil de llegir.
El instrumental que es gastava en aquella època, segons diuen les
investigacions va ser exportat de les planures de l´alt Nilo i va arribar
mitjançant dos instrumentistes aficionats de la xaranga: Alf-reduc Gim-enix
i Ton-i-anti-onium.
Més endavant, a l´època dels grecs i amb els primers músics ja baix
terra (tots treballaven en una mina) els fills i els nets d´aquestos
continuaren la tradició musical, i començaren una nova: el gust per la
degustació de aliments líquids. S´uniren més integrants, com per exemple
Davistóteles Preusmènides i un vingut de Roma anomenat Alexandrus Conillius.
Amb l´arrivada de les primeres dones començaren les bacanals i les orgies
desenfrenades, fet que va desviar l´atenció musical per l´atenció carnal.
Entrem a l´època actual, i amb l´arribada del cristianisme a l´antic
continent es desfà la xaranga perquè uns quants decideixen fer-se cantants
de gregorià. Per a sofrir aquelles baixes, es decideix llogar a uns quant
músics freelance. Els escrits ens donen el nom d´alguns dels integrants:
- Rub-e-net Kag/a/or (bereber del nord d'Àfrica)
- Santa Anna deil clarinetus (màrtir del sud de Itàlia)
- Maria de la luz (una de les tres que estigueren en companyia d´un
predicador, o un rabino, o algo)
- Carlius Balagrius (recaptador d´impostos de la Galia meridional).
D´aquella època n´hi han uns quant més però no hem desxifrat la
llengua ibèrica en que estan escrits els documents.
La edat mitjana va ser una època obscura per a tots, els integrants
d´aquella època foren tots arrestats per la santa inquisició acusats de
heretgia per cantar cançons a un dimoni (¿Sotero cabrón?). Una volta
superada aquella època, entraren al renaixement de la xaranga on gràcies a
excel·lents inventors com Ujaquius da Fontanellis que va introduir
instruments de tracció humana i bufons reials com Ramonis de Pegus que es
gastava per a fer atraccions públiques.
Època de gran esplendor. La xaranga va reviure de les seues cendres,
però desgraciadament, un dels invents de Ujaquius va fer una xispa i la
xaranga va explotar per l´aire, unes investigacions creuen en la
possibilitat de que no moriren i que es refugiaren en companyia de una
niñita que s´havia perdut en un bosque (només ens queden documents orals
d´aquest fet).
Amb l´arribada de la revolució industrial, la nova xaranga, que ja
contava en gent estrangera com Johannes Van Requint (holandés d´Alfafar)
Maria Josep du FitnessTrat i Mariette du saxofonette (de França).
I ja als nostres dies contem amb la descendència d´aquells que foren
integrants durant tota la història dels temps. De vegades, som més, de
vegades, som menys, però sempre igual de borratxos.
Toni-Antonio (abril / 06) |
